DEL PLA D’ESCOBEIRÓ A ALP PEL PLA DE LA BAGA
Aquest sender és una drecera directa des del Pla d’Escobeiró al poble d’Alp. Realitza un desnivell de 500 metres en 2,5 km sense cap gir, anant pel dret.
Distància:Km | Desnivell:m
DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL
Es deixa la Serra d’Escobeiró a l’esquerra per baixar ràpidament al Collet Roig on es creua la carretera de Masella. Poc més avall, travessant un altra sector de repoblació de pi roig que ha estat recentment aclarida, es troba l’Àrea recreativa del Pla de la Baga. Més avall de l’àrea recreativa, travessant la part baixa del Pla que s’utilitza actualment com a camp de tir uns dies determinats l’any, es baixa per Les Costes, travessan una pista de terra que constitueix el sender 740bis d’enllaç amb el sender 740 i s’arriba a la part alta del poble d’Alp.
LINKS DELS TRETS D´INTERÉS
*Aclarida
En aquesta zona s’ha realitzat un tractament per tal de reduir la competència entre els arbres i que aquests puguin créixer amb més vigor. Aquest tractament juntament amb la trituració de matoll que s’ha fet en part d’aquesta zona serveix també per reduir el risc d’incendis.
La Muntanya d’Alp disposa d’un Pla d’Ordenació per gestionar la forest basant-se en els principis de la sostenibilitat forestal. La darrera planificació, realitzada a l’any 2001, detalla totes les intervencions que s’han de realitzar a la Muntanya durant 12 anys. Té com a objectius l’estabilitat, la protecció i la producció d’aquests boscos, integrant els diferents usos que hi conflueixen amb especial atenció per la millora de la qualitat del paisatge. Aquesta planificació ha d’assegurar que les intervencions que s’hi fan no perjudiquen el desenvolupament de la forest.
*Els Plans
El Pla de la Baga, per on discorre el sender 739 eren camps de cultiu. Tradicionalment, fins fa poques dècades, totes les zones planeres de la forest s’han utilitzat com a pastures o per cultivar. Així, abans de l’arribada de les grans infraestructures d’esquí i les urbanitzacions que les han acompanyat, l’extens Pla de Masella estava ple de camps que es llauraven i s’hi sembraven “trumfes” (com en diem aquí de les patates), naps i sègle. En la majoria de zones planeres de la muntanya es poden trobar encara construccions de pedra en sec (corrals, barraques, etc), vestigis del que fou la vida dels ramaders en un passat recent. Tanmateix, el terme “Pleta” que es abundant com a topònim al Pirineu i present en aquesta zona en concret (per exemple, Pleta Castany) és l’ indret on es recull el bestiar que pastura per la muntanya.
Aquestes pastures que es troben rodejades de bosc tenen una importància cabdal no només per l’ús ramader que encara tenen sinó perquè són necessàries per moltes espècies de la fauna salvatge (ajuden a enriquir la biodiversitat), faciliten que es pugui apagar el foc en cas d’incendi i enriqueixen el paisatge.
Els ramats que encara queden ajuden a mantenir aquesta riquesa, ja que si es deixa de pasturar aquestes zones obertes es transformen ràpidament en bosc.
Recomanacions d’ús o restriccions:
El desnivell és molt fort i el sender puja molt recte, sense fer gaires corbes que facilitin l’ascensió, així que és recomanable prendre itineraris que recorrin aquest sender en sentit descendent (del Pla d’Escobeiró a Alp).
Deixa un comentari