SENDER 732

SENDER 732 _ EL CAMÍ DE LA RIBERA D’ALP A LA MOLINA

Sender que remunta per la vall del Riu d’Alp fins arribar a la Molina. És un recorregut suau (desnivell de 325 metres) de XXkm que travessa primerament un sector de prats vora el riu i desprès s’endinsa en el bosc. El caràcter obac d’aquest vessant de la muntanya, els densos boscos i els petits torrents que es travessen fan que sigui especialment agradable de recorre a l’estiu. A més, el fet que la major part del recorregut es realitzi per un petit corriol fa que sigui un passeig força atractiu.

Distància:Km | Desnivell:m

DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL

Breu descripció i trets d’interès

Es surt des d’Alp per l’Avinguda de la Molina, des del sector est d’Alp on es van construir algunes de les primeres residències d’estiuejants de la Vila d’Alp. Tan bon punt es deixa Alp enrere es veu un castell a l’esquerra que sembla tret d’un conte de fades: és la Torre del Riu o Castell d’Alp, de propietat privada. A partir d’aquí, el sender segueix paral•lel al Riu d’Alp per una zona de prats, primer per un camí rural sense asfaltar i desprès per un corriol. La verdor d’aquests prats es nodreix de l’aigua del riu gràcies al sistema de recs i peixeres i al manteniment continu que els seus propietaris han fet durant dècades. A l’altra banda del riu d’aquesta vall engorgada hi passava el camí ramader més important de la comarca i un dels més importants de Catalunya.

Desprès de XXkm el sender s’endinsa en el bosc, primerament en una pineda de pi roig que havia estat cultivada (encara es poden observar les parets de pedra en sec de les feixes) i posteriorment en un avetar. El sender va pujant lleugerament i travessant petits torrents fins arribar a una pista forestal que ens portarà directament a l’estació de tren de la Molina.

Links dels trets d’interès:

*Primeres residències d’estiuejants 
Abans de l’arribada del tren a la Cerdanya, a començaments de segle, ja hi venia gent benestant de Barcelona i el Vallès a estiuejar a Alp…Eren altres temps, el viatge a la Cerdanya molt llarg i aquella gent venia amb tota una cort de serventes a passar 3 mesos, tota una revolució al poble.

*La Torre del Riu 
Aquest castell d’aires romàntics, inspirat en els de la zona del Loire i Bretanya, va ser construït a finals del segle XIX (any 1896) sobre la vella Torre del Riu, un baluard de defensa del segle XIV. Aquesta superposició provoca fets curiosos, com ara que a la major part de l’edifici les parets tinguin una amplada de dos metres. El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l’edifici principal que conserva una imitació de la Mare de Déu de l’Ovella. Aquesta és una de les verges venerades de la zona que segons la tradició va trobar una ovella separada del ramat…els pastors de la zona del Carlit la tenien per advocada, li encomanaven el bestiar i li feien ofrenes de vellons de llana i de collars de fusta envellits.
Durant la guerra tant l’església com el castell es van cremar i ja no van tornar a recuperar l’opulència d’altres èpoques. En un dels laterals de l’església hi ha la masoveria, l’única part habilitada per viure tot l’any.

*Riu d’Alp 
El 6 i 7 de novembre de 1982 el Riu d’Alp va experimentar una espectacular crescuda arran d’unes intenses pluges: en dos dies van caure prop de 600 litres, l’equivalent al que plou en la plana cerdana en tot l’any. Es varen produir importants destroces… Tot i que aquests són els darrers aiguats que es recorden és un esdeveniment cíclic; en els darrers 1000 anys és té constància de 18 episodis d’inundacions. La conca del Riu d’Alp té una superfície de 54,4 km2 i 12 km de longitud.

*Recs i peixeres 
Són antigues i tradicionals canalitzacions construïdes per portar l’aigua d’un torrent o riera fins a sectors de prats, horts o feixes per augmentar-ne la seva productivitat. Recs més importants també permetien abastir d’aigua a una població. Al llarg del temps han estat infrastructures de cabdal importància i fins l’últim racó de qualsevol vall entre muntanyes hi ha rastres de la presència d’aquests. El camí de la Ribera i Pas del Roc transcorre aprofitant el traçat d’antics recs que permetien regar el sector dels Prats de la Costa del Ramonet i els Paratges de St. Esteve, Roc d’Esquer, Prat Lloser i Prat del Bac. Els aiguats de 1982 van fer desaparèixer la franja de prats a banda i banda del Riu d’Alp.

*El manteniment o escura
Els veïns o propietaris dels terrenys que es beneficiaven de l’existència del rec o peixera havien de fer-ne el manteniment, anomenat popularment l’escura, i havien de dedicar-hi uns jornals determinats que estaven perfectament definits en funció del les hores de rec que tenien assignades cada casa del poble. Era bàsic tenir el rec o peixera en bones condicions perquè suposava assegurar-se més bones collites. Es feia a la primavera, i per exemple el 15 de maig, Sant Isidre, tradicionalment era una bona data per dur a terme aquest manteniment.

*Camí ramader 
La ribera del Riu d’Alp i la Vall de la Molina era pas obligat per anar cap a la Vall de Ribes. La Cerdanya havia estat una important zona de pasturatge d’estiu i els ramats d’ovelles hi venien provinents del Vallès, el Maresme i el Penedès principalment. Tota la solana de la vall de la Cerdanya, desarbrada encara en gran part, reflexa fortament aquest passat recent de sobrepastoreig i cremes per mantenir les pastures.
Els pastors de Cerdanya, abans d’arribar l’hivern, enfilaven el Riu d’Alp amb totes les seves ovelles i baixaven per la vall del Rigat fins a Fornells, on normalment passaven la primera nit.

*El tren
Abans de l’arribada del tren a la Cerdanya al 1924, viatjar des de Barcelona a la Cerdanya suposava passar una jornada i mitja dins el tren fins a Ripoll, on s’agafava una tartana fins a Ribes de Freser i d’allà la diligència per travessar la Collada. L’arribada del tren i la construcció bastants anys desprès del Túnel del Cadí, al 1984, van suposar dos punts d’inflexió en la transformació substancial de la forma de vida i del paisatge ceretà: el turisme i la construcció han anat substituint l’activitat econòmica tradicional: l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament fustaner.

*La Molina
Una Molina és una màquina per a serrar fusta, moguda per la força de l’aigua damunt les pales d’una roda. Es creu que aquest és l’origen del nom de la vall, ja que durant el segle XIX es va instal•lar alguna molina en aquest indret aprofitant que hi conflueixen diferents torrents (el torrent del Pla de les Forques, el de les Pletasses, el barranc del Pedró, etc) i que l’aprofitament de fusta era molt important.

Recomanacions d’ús o restriccions

És un recorregut bastant obac, així que a l’hivern s’ha d’anar en compte amb les plaques de gel, especialment quan travesseu les petites palanques (ponts) per sortejar els torrents.
Com el desnivell és molt suau, és un camí molt agradable de fer en els dos sentits.

PERFIL

MAPA | ampliar mapa