SENDER 734

EL CAMÍ DEL CARBONER MORTDELS PASTORALS A L’AVETAR

Distància:Km | Desnivell:m

DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL

Breu descripció i trets d’interès

El Camí del Carboner Mort arrenca des d’una zona de prats i matollars per enfilar-se ràpidament cap a una pineda de rajolet (pi roig) jove, on encara s’observa alguna paret de pedra en sec d’antigues feixes. Puja de forma més o menys constant per aquest antic ròssec, travessa una primera pista forestal fins a prendre (un tros més amunt a l’esquerra) una altra pista que planeja fins arribar a la zona de l’avetar. L’avet era un arbre molt preuat i utilitzat per la gent de la zona. Pràcticament tot aquest recorregut transcorre dins de la Forest d’Utilitat Pública d’Alp.

Links dels trets d’interès:

*Ròssec
Camí per baixar fusta de la Muntanya arrossegant-la amb mules o maquinària.

*Carboner
Carbonar consistia en transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta. Comprenia les fases de tallar, arreplegar la llenya, construir la pila, encendre-la, coure-la, treure el carbó i desemboscar-lo. L’ofici de carboner era poc valorat socialment i econòmica i implicava viure a la muntanya, com a mínim mentre anaven cremant les piles (mitja de 2-3 setmanes) ja que s’havien de vigilar contínuament. Els carboners es construïen una barraca a la zona on anaven a treballar i feien el carbó al bosc. Era més fàcil així pel menor volum i pes del carbó respecte de la fusta necessària per fer-lo; per exemple, per produir 4.000 kg de carbó eren necessaris uns 15.000 kg de llenya! A més, permetia posar en producció zones més inaccessibles.
Les aplicacions del carbó vegetal van ser diverses, però la més important va ser la de combustible com a element bàsic en el procés d’obtenció del ferro fins que al segle XIX es varen desenvolupar les grans indústries siderúrgiques. Es va continuar carbonant amb altres finalitats fins a meitats del segle XX.

*Feixes
Per fer una feixa s’explanava una zona i es feia un mur de contenció de terres amb pedres. Aquesta disposició en feixes permetia treballar la terra i minimitzava l’erosió. En aquesta zona de muntanya s’hi plantaven generalment trumfes (patates) o segle (sègol).

*L’avet
Era un arbre molt preuat tant per la seva fusta com per les seves propietats remeieres: les pinyes eren utilitzades com anticatarrals i l’oli d’avet, elaborat amb la substància extreta de les butllofes del tronc, com antiinflamatori i preventiu dels refredats. De la fusta d’avet es diu a la zona que si s’utilitza en unes condicions constants d’humitat, o bé sempre negada d’aigua o sempre seca, té una durabilitat molt gran.

*L’avetar
Els senders 732 i 734 travessen un dels dos magnífics avetars del terme municipal d’Alp (l’altra es troba a la finca del Paborde). L’avet blanc és l’únic avet autòcton dels Pirineus. Es distingeix fàcilment pel seu tronc recte, cilíndric amb l’escorça llisa color cendra i les acícules planes (longitud 2-3 cm). Té una talla mitjana (20-30 m), podent arribar fins als 50 metres. La seva capçada, cònica o piramidal amb les branques en disposició horitzontal, proporciona una ombra espessa. Necessita unes condicions per viure molt determinades: es pot definir com un arbre de muntanya de clima fred i sobretot humit, amb requeriments d’ombra. Per això prefereix les orientacions d’obaga (nord, nord-est i est) i les situacions en vessant. Les avetoses pirinenques són molt diverses en composició florística, depenent del tipus de substrat i de l’hàbitat

*Forest d’Utilitat Pública
La Muntanya d’Alp està catalogada com a forest d’Utilitat Pública, així com la major part de muntanyes de la Cerdanya (quasi 260 km2 dels 546 que conformen tota la comarca). Aquesta figura administrativa i jurídica amb més d’un segle i mig d’història és una garantia de protecció i continuïtat del patrimoni forestal públic. Ja en els seus orígens al 1855 es va establir com una eina per preservar de l’especulació i els canvis polítics els terrenys arbrats,en especial aquells amb un interès públic rellevant.
Posteriorment, van anar sorgint altres figures de protecció (Reserves Nacionals de Caça, Espais d’Interès Natural, etc) que han vingut a reforçar la importància de preservar els valors naturals d’aquests espais.
Per tant, tot i que la Muntanya d’Alp és propietat del seu municipi, té multitud de valors naturals que cal preservar per l’interès de tota la societat. En aquest mateix espai conviuen diferents usos i aprofitaments (esquí, aprofitament fustaner, ramader i cinegètic, recollida de bolets, paisatge, etc). Aquesta coexistència de vegades no és gens fàcil…De l’actitud respectuosa i cívica dels seus visitants i de l’aprofitament sostenible dels seus recursos depèn que tots -propietari, turistes, ramaders, boletaires, caçadors, etc- en puguem seguir gaudint.

MAPA | ampliar mapa

PERFIL