Aquest sender és una drecera directa des del Pla d’Escobeiró al poble d’Alp. Realitza un desnivell de 500 metres en 2,5 km sense cap gir, anant pel dret.

Distància:Km | Desnivell:m

DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL

Es deixa la Serra d’Escobeiró a l’esquerra per baixar ràpidament al Collet Roig on es creua la carretera de Masella. Poc més avall, travessant un altra sector de repoblació de pi roig que ha estat recentment aclarida, es troba l’Àrea recreativa del Pla de la Baga. Més avall de l’àrea recreativa, travessant la part baixa del Pla que s’utilitza actualment com a camp de tir uns dies determinats l’any, es baixa per Les Costes, travessan una pista de terra que constitueix el sender 740bis d’enllaç amb el sender 740 i s’arriba a la part alta del poble d’Alp.

LINKS DELS TRETS D´INTERÉS

*Aclarida
En aquesta zona s’ha realitzat un tractament per tal de reduir la competència entre els arbres i que aquests puguin créixer amb més vigor. Aquest tractament juntament amb la trituració de matoll que s’ha fet en part d’aquesta zona serveix també per reduir el risc d’incendis.
La Muntanya d’Alp disposa d’un Pla d’Ordenació per gestionar la forest basant-se en els principis de la sostenibilitat forestal. La darrera planificació, realitzada a l’any 2001, detalla totes les intervencions que s’han de realitzar a la Muntanya durant 12 anys. Té com a objectius l’estabilitat, la protecció i la producció d’aquests boscos, integrant els diferents usos que hi conflueixen amb especial atenció per la millora de la qualitat del paisatge. Aquesta planificació ha d’assegurar que les intervencions que s’hi fan no perjudiquen el desenvolupament de la forest.

*Els Plans
El Pla de la Baga, per on discorre el sender 739 eren camps de cultiu. Tradicionalment, fins fa poques dècades, totes les zones planeres de la forest s’han utilitzat com a pastures o per cultivar. Així, abans de l’arribada de les grans infraestructures d’esquí i les urbanitzacions que les han acompanyat, l’extens Pla de Masella estava ple de camps que es llauraven i s’hi sembraven “trumfes” (com en diem aquí de les patates), naps i sègle. En la majoria de zones planeres de la muntanya es poden trobar encara construccions de pedra en sec (corrals, barraques, etc), vestigis del que fou la vida dels ramaders en un passat recent. Tanmateix, el terme “Pleta” que es abundant com a topònim al Pirineu i present en aquesta zona en concret (per exemple, Pleta Castany) és l’ indret on es recull el bestiar que pastura per la muntanya.
Aquestes pastures que es troben rodejades de bosc tenen una importància cabdal no només per l’ús ramader que encara tenen sinó perquè són necessàries per moltes espècies de la fauna salvatge (ajuden a enriquir la biodiversitat), faciliten que es pugui apagar el foc en cas d’incendi i enriqueixen el paisatge.
Els ramats que encara queden ajuden a mantenir aquesta riquesa, ja que si es deixa de pasturar aquestes zones obertes es transformen ràpidament en bosc.

Recomanacions d’ús o restriccions:
El desnivell és molt fort i el sender puja molt recte, sense fer gaires corbes que facilitin l’ascensió, així que és recomanable prendre itineraris que recorrin aquest sender en sentit descendent (del Pla d’Escobeiró a Alp).

PERFIL

MAPA | ampliar mapa

Aquest sender enllaça la zona de l’avetar amb el Pla d’Escobeiró fent una volta per boscos, pastures obertes amb molt bones vistes panoràmiques i per les pistes d’esquí de Masella. En el seu recorregut es troben dues àrees recreatives, la de la Pia i la del Pla d’Escobeiró.

Distància:Km | Desnivell:m

DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL

Breu descripció i trets d’interès

Des de l’avetar, el sender enfila un ròssec que creua una pineda de pi negre; el camí es torna corriol poc abans de creuar un petit torrent. Després d’una pujada de tan sols uns metres el pendent es torna molt més suau i en aproximadament 400 metres s’arriba a l’Àrea recreativa de la Pia, on es pot gaudir de bones vistes de les muntanyes que envolten el Carlit.
El sender continua a l’altra banda de la Carretera de Masella a la Molina, en direcció al petit refugi que servia d’habitacle a la persona que s’encarregava durant l’estiu de vigilar el ramat, el vaquer. A partir d’aquí el sender travessa la zona de pistes d’esquí de Masella sense fer un gran desnivell, passant pel costat de la gran bassa d’aigua que serveix per produir la neu artificial.
Un corriol segueix des d’aquest punt fins arribar a La Pleta de Das. Des d’aquesta gran zona oberta de pastures les vistes de la plana cerdana i les muntanyes que l’envolten són magnífiques. Una suau baixada condueix el sender fins a l’Àrea Recreativa del Pla d’Escobeiró, enclavada enmig del bosc.

Tant aquest recorregut com el dels senders 732 i 734 discorren per sectors de la Muntanya d’Alp de gran valor natural on hi habiten espècies de gran fragilitat com el llangardaix pirinenc (vegeu quin és el comportament que es recomana als usuaris dels senders per tal de no perjudicar a aquesta o altres poblacions de fauna).
El domini esquiable Alp2500, format per les estacions d’esquí de La Molina i Masella, és un dels nuclis d’esports d’hivern més importants d’Europa. Està constituït per 99 pistes que recorren 118 km i disposa de 770 canons de neu que cobrixen 55 pistes artificialment. Ja en 1909 es té constància de l’ocupació d’aquesta zona per a esquiar, però fins a 1943 no es va instal·lar el primer remunti en La Molina, que va anar al seu torn el primer d’Espanya. Des del punt més alt a 2.535 metres (La Tossa’d Alp, Pedró dels Quatre Batlles o Niu de l´Àliga) fins al Pla de Masella es realitza un desnivell de gairebé 1.000 metres, la majoria passant per dintre de boscos de pi negre i en les cotes més elevades per pastures alpines. La totalitat d’aquestes estacions d’esquí es troben dintre de les Forests d’Utilitat Pública d’Alp i Das.

LINKS DELS TRETS D´INTERÈS

*Pistes d´esquí
El domini esquiable Alp2500, format per les estacions d’esquí de La Molina i Masella, és un dels nuclis d’esports d’hivern més importants d’Europa. Està constituït per 99 pistes que recorren 118 km i disposa de 770 canons de neu que cobrixen 55 pistes artificialment. Ja en 1909 es té constància de l’ocupació d’aquesta zona per a esquiar, però fins a 1943 no es va instal·lar el primer remunti en La Molina, que va anar al seu torn el primer d’Espanya. Des del punt més alt a 2.535 metres (La Tossa’d Alp, Pedró dels Quatre Batlles o Niu de l´Àliga) fins al Pla de Masella es realitza un desnivell de gairebé 1.000 metres, la majoria passant per dintre de boscos de pi negre i en les cotes més elevades per pastures alpines. La totalitat d’aquestes estacions d’esquí es troben dintre de les Forests d’Utilitat Pública d’Alp i Das.

*El llangardaix pirinenc
El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) és el més petit de tots els llangardaixos europeus. Encara que la seva distribució s’estén per gran part d’Europa i Àsia, en la Península Ibèrica tan sols es troba als Pirineus Orientals i, més concretament, en la zona compresa entre el Carlit, Andorra, el Ripollés i la Cerdaña. És per això que està catalogada com “espècie gairebé amenaçada” i que els experts consideren l’estat de la seva població com molt preocupant per la pèrdua del seu hàbitat vital. S’alimenta bàsicament d’insectes i arácnids, hiverna sota terra i quan està actiu prefereix els prats assolellats amb humitat ambiental alta i arbustos dispersos, sempre entre els 1.400 i els 2.300 metres d’altitud.

*Recomanacions d’ús o restriccions
El sender 738 no es pot recórrer a l’hivern completament, mentre les estacions d’esquí són obertes, perquè part del seu traçat coincideix amb pistes d’esquí (consulteu el plànol).

MAPA | ampliar mapa

PERFIL

Distància:Km | Desnivell:m

DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL

Breu descripció i trets d’interès

El Camí del Carboner Mort arrenca des d’una zona de prats i matollars per enfilar-se ràpidament cap a una pineda de rajolet (pi roig) jove, on encara s’observa alguna paret de pedra en sec d’antigues feixes. Puja de forma més o menys constant per aquest antic ròssec, travessa una primera pista forestal fins a prendre (un tros més amunt a l’esquerra) una altra pista que planeja fins arribar a la zona de l’avetar. L’avet era un arbre molt preuat i utilitzat per la gent de la zona. Pràcticament tot aquest recorregut transcorre dins de la Forest d’Utilitat Pública d’Alp.

Links dels trets d’interès:

*Ròssec
Camí per baixar fusta de la Muntanya arrossegant-la amb mules o maquinària.

*Carboner
Carbonar consistia en transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta. Comprenia les fases de tallar, arreplegar la llenya, construir la pila, encendre-la, coure-la, treure el carbó i desemboscar-lo. L’ofici de carboner era poc valorat socialment i econòmica i implicava viure a la muntanya, com a mínim mentre anaven cremant les piles (mitja de 2-3 setmanes) ja que s’havien de vigilar contínuament. Els carboners es construïen una barraca a la zona on anaven a treballar i feien el carbó al bosc. Era més fàcil així pel menor volum i pes del carbó respecte de la fusta necessària per fer-lo; per exemple, per produir 4.000 kg de carbó eren necessaris uns 15.000 kg de llenya! A més, permetia posar en producció zones més inaccessibles.
Les aplicacions del carbó vegetal van ser diverses, però la més important va ser la de combustible com a element bàsic en el procés d’obtenció del ferro fins que al segle XIX es varen desenvolupar les grans indústries siderúrgiques. Es va continuar carbonant amb altres finalitats fins a meitats del segle XX.

*Feixes
Per fer una feixa s’explanava una zona i es feia un mur de contenció de terres amb pedres. Aquesta disposició en feixes permetia treballar la terra i minimitzava l’erosió. En aquesta zona de muntanya s’hi plantaven generalment trumfes (patates) o segle (sègol).

*L’avet
Era un arbre molt preuat tant per la seva fusta com per les seves propietats remeieres: les pinyes eren utilitzades com anticatarrals i l’oli d’avet, elaborat amb la substància extreta de les butllofes del tronc, com antiinflamatori i preventiu dels refredats. De la fusta d’avet es diu a la zona que si s’utilitza en unes condicions constants d’humitat, o bé sempre negada d’aigua o sempre seca, té una durabilitat molt gran.

*L’avetar
Els senders 732 i 734 travessen un dels dos magnífics avetars del terme municipal d’Alp (l’altra es troba a la finca del Paborde). L’avet blanc és l’únic avet autòcton dels Pirineus. Es distingeix fàcilment pel seu tronc recte, cilíndric amb l’escorça llisa color cendra i les acícules planes (longitud 2-3 cm). Té una talla mitjana (20-30 m), podent arribar fins als 50 metres. La seva capçada, cònica o piramidal amb les branques en disposició horitzontal, proporciona una ombra espessa. Necessita unes condicions per viure molt determinades: es pot definir com un arbre de muntanya de clima fred i sobretot humit, amb requeriments d’ombra. Per això prefereix les orientacions d’obaga (nord, nord-est i est) i les situacions en vessant. Les avetoses pirinenques són molt diverses en composició florística, depenent del tipus de substrat i de l’hàbitat

*Forest d’Utilitat Pública
La Muntanya d’Alp està catalogada com a forest d’Utilitat Pública, així com la major part de muntanyes de la Cerdanya (quasi 260 km2 dels 546 que conformen tota la comarca). Aquesta figura administrativa i jurídica amb més d’un segle i mig d’història és una garantia de protecció i continuïtat del patrimoni forestal públic. Ja en els seus orígens al 1855 es va establir com una eina per preservar de l’especulació i els canvis polítics els terrenys arbrats,en especial aquells amb un interès públic rellevant.
Posteriorment, van anar sorgint altres figures de protecció (Reserves Nacionals de Caça, Espais d’Interès Natural, etc) que han vingut a reforçar la importància de preservar els valors naturals d’aquests espais.
Per tant, tot i que la Muntanya d’Alp és propietat del seu municipi, té multitud de valors naturals que cal preservar per l’interès de tota la societat. En aquest mateix espai conviuen diferents usos i aprofitaments (esquí, aprofitament fustaner, ramader i cinegètic, recollida de bolets, paisatge, etc). Aquesta coexistència de vegades no és gens fàcil…De l’actitud respectuosa i cívica dels seus visitants i de l’aprofitament sostenible dels seus recursos depèn que tots -propietari, turistes, ramaders, boletaires, caçadors, etc- en puguem seguir gaudint.

MAPA | ampliar mapa

PERFIL

Sender que remunta per la vall del Riu d’Alp fins arribar a la Molina. És un recorregut suau (desnivell de 325 metres) de XXkm que travessa primerament un sector de prats vora el riu i desprès s’endinsa en el bosc. El caràcter obac d’aquest vessant de la muntanya, els densos boscos i els petits torrents que es travessen fan que sigui especialment agradable de recorre a l’estiu. A més, el fet que la major part del recorregut es realitzi per un petit corriol fa que sigui un passeig força atractiu.

Distància:Km | Desnivell:m

DESCARREGAR TRACK GPS | veure a Google Earth | MAPA | PERFIL

Breu descripció i trets d’interès

Es surt des d’Alp per l’Avinguda de la Molina, des del sector est d’Alp on es van construir algunes de les primeres residències d’estiuejants de la Vila d’Alp. Tan bon punt es deixa Alp enrere es veu un castell a l’esquerra que sembla tret d’un conte de fades: és la Torre del Riu o Castell d’Alp, de propietat privada. A partir d’aquí, el sender segueix paral•lel al Riu d’Alp per una zona de prats, primer per un camí rural sense asfaltar i desprès per un corriol. La verdor d’aquests prats es nodreix de l’aigua del riu gràcies al sistema de recs i peixeres i al manteniment continu que els seus propietaris han fet durant dècades. A l’altra banda del riu d’aquesta vall engorgada hi passava el camí ramader més important de la comarca i un dels més importants de Catalunya.

Desprès de XXkm el sender s’endinsa en el bosc, primerament en una pineda de pi roig que havia estat cultivada (encara es poden observar les parets de pedra en sec de les feixes) i posteriorment en un avetar. El sender va pujant lleugerament i travessant petits torrents fins arribar a una pista forestal que ens portarà directament a l’estació de tren de la Molina.

Links dels trets d’interès:

*Primeres residències d’estiuejants 
Abans de l’arribada del tren a la Cerdanya, a començaments de segle, ja hi venia gent benestant de Barcelona i el Vallès a estiuejar a Alp…Eren altres temps, el viatge a la Cerdanya molt llarg i aquella gent venia amb tota una cort de serventes a passar 3 mesos, tota una revolució al poble.

*La Torre del Riu 
Aquest castell d’aires romàntics, inspirat en els de la zona del Loire i Bretanya, va ser construït a finals del segle XIX (any 1896) sobre la vella Torre del Riu, un baluard de defensa del segle XIV. Aquesta superposició provoca fets curiosos, com ara que a la major part de l’edifici les parets tinguin una amplada de dos metres. El conjunt arquitectònic inclou la petita Capella de la Divina Pastora, adossada a l’edifici principal que conserva una imitació de la Mare de Déu de l’Ovella. Aquesta és una de les verges venerades de la zona que segons la tradició va trobar una ovella separada del ramat…els pastors de la zona del Carlit la tenien per advocada, li encomanaven el bestiar i li feien ofrenes de vellons de llana i de collars de fusta envellits.
Durant la guerra tant l’església com el castell es van cremar i ja no van tornar a recuperar l’opulència d’altres èpoques. En un dels laterals de l’església hi ha la masoveria, l’única part habilitada per viure tot l’any.

*Riu d’Alp 
El 6 i 7 de novembre de 1982 el Riu d’Alp va experimentar una espectacular crescuda arran d’unes intenses pluges: en dos dies van caure prop de 600 litres, l’equivalent al que plou en la plana cerdana en tot l’any. Es varen produir importants destroces… Tot i que aquests són els darrers aiguats que es recorden és un esdeveniment cíclic; en els darrers 1000 anys és té constància de 18 episodis d’inundacions. La conca del Riu d’Alp té una superfície de 54,4 km2 i 12 km de longitud.

*Recs i peixeres 
Són antigues i tradicionals canalitzacions construïdes per portar l’aigua d’un torrent o riera fins a sectors de prats, horts o feixes per augmentar-ne la seva productivitat. Recs més importants també permetien abastir d’aigua a una població. Al llarg del temps han estat infrastructures de cabdal importància i fins l’últim racó de qualsevol vall entre muntanyes hi ha rastres de la presència d’aquests. El camí de la Ribera i Pas del Roc transcorre aprofitant el traçat d’antics recs que permetien regar el sector dels Prats de la Costa del Ramonet i els Paratges de St. Esteve, Roc d’Esquer, Prat Lloser i Prat del Bac. Els aiguats de 1982 van fer desaparèixer la franja de prats a banda i banda del Riu d’Alp.

*El manteniment o escura
Els veïns o propietaris dels terrenys que es beneficiaven de l’existència del rec o peixera havien de fer-ne el manteniment, anomenat popularment l’escura, i havien de dedicar-hi uns jornals determinats que estaven perfectament definits en funció del les hores de rec que tenien assignades cada casa del poble. Era bàsic tenir el rec o peixera en bones condicions perquè suposava assegurar-se més bones collites. Es feia a la primavera, i per exemple el 15 de maig, Sant Isidre, tradicionalment era una bona data per dur a terme aquest manteniment.

*Camí ramader 
La ribera del Riu d’Alp i la Vall de la Molina era pas obligat per anar cap a la Vall de Ribes. La Cerdanya havia estat una important zona de pasturatge d’estiu i els ramats d’ovelles hi venien provinents del Vallès, el Maresme i el Penedès principalment. Tota la solana de la vall de la Cerdanya, desarbrada encara en gran part, reflexa fortament aquest passat recent de sobrepastoreig i cremes per mantenir les pastures.
Els pastors de Cerdanya, abans d’arribar l’hivern, enfilaven el Riu d’Alp amb totes les seves ovelles i baixaven per la vall del Rigat fins a Fornells, on normalment passaven la primera nit.

*El tren
Abans de l’arribada del tren a la Cerdanya al 1924, viatjar des de Barcelona a la Cerdanya suposava passar una jornada i mitja dins el tren fins a Ripoll, on s’agafava una tartana fins a Ribes de Freser i d’allà la diligència per travessar la Collada. L’arribada del tren i la construcció bastants anys desprès del Túnel del Cadí, al 1984, van suposar dos punts d’inflexió en la transformació substancial de la forma de vida i del paisatge ceretà: el turisme i la construcció han anat substituint l’activitat econòmica tradicional: l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament fustaner.

*La Molina
Una Molina és una màquina per a serrar fusta, moguda per la força de l’aigua damunt les pales d’una roda. Es creu que aquest és l’origen del nom de la vall, ja que durant el segle XIX es va instal•lar alguna molina en aquest indret aprofitant que hi conflueixen diferents torrents (el torrent del Pla de les Forques, el de les Pletasses, el barranc del Pedró, etc) i que l’aprofitament de fusta era molt important.

Recomanacions d’ús o restriccions

És un recorregut bastant obac, així que a l’hivern s’ha d’anar en compte amb les plaques de gel, especialment quan travesseu les petites palanques (ponts) per sortejar els torrents.
Com el desnivell és molt suau, és un camí molt agradable de fer en els dos sentits.

PERFIL

MAPA | ampliar mapa